Pioners

Pioners (15-17 anys)

És el procés psicosocial de transició entre el món infantil i l’adult, essent, al mateix temps, preparatori per a l’estatus adult i recapitulatori de la infància. Aquest procés pot ser més o menys llarg en funció de la societat i la cultura.

A casa nostra aquest espai de temps cada cop té una durada superior. La joventut s’allarga cada dia més per les dificultats d’entrada al món laboral, l’allargament del període de formació… determinant algunes de les més significatives característiques socials dels joves. Es tracta d’un procés de construcció del futur, dels valors, de la identitat, de la sexualitat, del grup,…

L’adolescència evoluciona de la mà del procés fisiològic de la pubertat, en què es produeixen tots els canvis físics i sexuals que fan arribar al cos adult. Canvis que tenen una gran importància en el desenvolupament psicològic. La característica principal que la defineix, amb un acord important entre els diferents corrents teòrics, és la formació de la pròpia identitat, base central del període i procés adolescent.

Objectius a l’etapa de pioners:

  • Viure l’esforç com a eina de canvi social, és a dir, assumir que per canviar (per millorar) coses, cal esforçar-se (treballar)
  • Esforçar-se sense esperar res a canvi, essent la recompensa afectiva o creativa.
  • Cal potenciar molt la importància de la recompensa interior per sobre de la material a tots els nivells: personal, agrupament, associació, entorn immediat i societat.
  • Respectar i cuidar la seva persona, tant físicament com mental. Això comporta un previ coneixement dels seus límits i possibilitats, la recerca de la seva millora i un desenvolupament de les seves aptituds i actituds. La persona ha de tenir un autocontrol, que li permeti posseir-se més plenament i actuar més coherentment envers la societat.

Pioners